«Moltes gràcies, president. Fa temps que s'ha instal·lat en aquesta cambra mentir i explicar mitges veritats. El Govern i els seus socis prefereixen mentir en lloc de reconèixer que no existeix aquest tros de paradís a la terra que vostès diuen que és Espanya. Per exemple, dades recents del Fons Monetari Internacional, previsions per al 2027 respecte al 2018. Creixement del PIB per càpita, mitjana de l'Eurozona, creixement d'un 1 %; Espanya per sota de la mitjana, un creixement del 0,9 %; creixement de la productivitat, mitjana de l'Eurozona un 0,2 %; Espanya, en sentit contrari, una pèrdua de productivitat del 0,3 %; taxa d'atur, mitjana de l'Eurozona un 6,1 %; a Espanya, un 60 % més d'atur que la mitjana europea, un 9,8 %. Ho entenen? Menys riquesa per cap, menys productivitat, més atur. La trampa del Govern espanyol és que els grans indicadors econòmics milloren pel creixement forçat de la població i no pas com a resultat de les seves polítiques econòmiques. Des del Govern provoquen una productivitat a la baixa i això implica un teixit productiu menys competitiu i amb menys productivitat i amb un teixit productiu menys competitiu. Els sous no creixen i si a això li sumem un cost de vida més alt i una major pressió fiscal, les famílies es queden cada vegada amb menys recursos. I si afegim que per culpa de les seves polítiques tenim un major dificultat d'accés a l'habitatge i uns serveis públics cada vegada més precaris, és evident que vostès estan deixant una societat amb menys qualitat de vida i una expectativa de futur més negre. Agafis al sector que agafis, parlis amb qui parlis, menys qualitat de vida i un futur més negre. I això és el que vostès, des del Govern i el seus socis, amaguen cada dia, sense voler reconèixer les dades. La pregunta, però, és per què ho amaguen? Per què no accepten la realitat? Doncs cada dia que passa, la raó sembla més evident i més clara. A vostès ja els hi va bé que les coses vagin malament. A vostès ja els va bé munyir a impostos la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Ja els hi va bé que la gent no puguin prosperar gràcies al seu esforç. A vostès ja els va bé que els joves estiguin més desesperats que mai; a vostès ja els va bé que l'habitatge sigui un problema creixent; a vostès ja els hi va bé regularitzar massivament i per la porta del darrere gairebé un milió de persones; a vostès ja els va bé tenir cada vegada més famílies subsidiats; a vostès tot això els hi va bé perquè així poden seguir intentant enganyant a la gent. Poden seguir instrumentalitzant el patiment de la gent, poden capitalitzar treure'n rèdit polític en forma de vots, poden capitalitzar la por i, sobretot, poden alimentar la polarització entre uns ciutadans contra els altres. Això sí, reservant-se sempre vostès el paper dels bons de la pel·lícula per salvar-nos dels diferents llops que diuen que s'acosten i s'equivoquen. I tant que s'equivoquen. La gent majoritàriament n'està cuita. La gent cada vegada és més conscient que les polítiques del Govern porten directament al precipici i que avui viuen pitjor que fa uns anys endarrere. Els catalans, per exemple, són cada vegada més conscients que amb el seu autoanomenat govern progressista, precisament, el que no tenen és progrés, ni progrés ni futur.»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.