«Només hi ha una cosa pitjor que convertir un país o un territori en un cementiri, que és convertir un país o un territori en un cementiri de nens. Aquí el representant del Partido Popular amb una llarga carrera política, el senyor González Pons, principalment a Europa, ha dit que ens ho inventàvem, que no hi havia proves que Israel estava matant població civil. És molt greu. De fet, és deleznable el que fa Hamàs, i tant de bo Hamàs desaparegui. El que va passar el 7 d'octubre és absolutament condemnable. És terrorisme. Però el que fa Israel des de fa més de setanta anys és terrorisme d'estat. Que jo crec, i qualsevol persona decent creu, que és infinitament pitjor perquè és un estat i té l'opció d'escollir. Però li poso un exemple. Això -és la foto més suau que he trobat- és un pare portant la seva filla a un hospital de Gaza. Segurament vostè a mi em podrà ensenyar moltes fotos d'aquestes, segurament, però això ho fa un estat. I quan li dic que he estat molt generós i que és la foto més suau que he trobat és perquè vostè sap que hi ha fotos infinitament pitjors, perquè aquesta nena està viva. Està viva. Però això ho ha provocat un estat, Israel. Aquesta nena és de Hamàs? I potser vostè em dirà: 'No, bé, però és que estava -jo que sé- a un camp de refugiats on s'amagava gent de Hamàs.' I què? I què? Es pot bombardejar un camp de refugiats encara que estigui amagat el líder de Hamàs? No. Es pot bombardejar un hospital encara que estigui amagat el líder de Hamàs? No. Es pot bombardejar una escola encara que estigui amagat el líder de Hamàs? No, no. I és que és pura humanitat, és pura decència, és pura dignitat. A mi no em preocupen les opinions que compra Israel -repeteixo, que compra Israel. A mi em preocupen els silencis que compra Israel.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.