«Dit això, fer la segona referència que quan s'instal·la una explicació o un relat en el marc de la gent queda allà. I ha quedat que estem en un infierno fiscal. Bé, suposo que caldrà ser creient. Jo ho soc amb això del infierno y el limbo, però jo més aviat diria que com a molt, com a molt estem en un limbo, perquè infierno fiscal que s'ha quedat com a gran expressió de quina és la situació tributària d'aquest Estat, crec que és absolutament inadequada. Però anem causant ansietat a la gent. Anem fent el sentiment maltractats que destruirem el sistema impositiu i de pas, el sistema democràtic. Sempre he dit que com que aquest no és el meu Estat, ja s'arreglarà una mica, però estic inclosa i m'agradaria que no féssim patir tant la gent perquè simplement no és veritat. A l'Estat espanyol no hi ha un infierno fiscal, perquè si no, com definiria el que hi ha a la resta d'estats on la pressió fiscal és major i la gent encara no s'ha suïcidat pels carrers? Sembla una tonteria i sembla una boutada, però és que de veritat li estem traient al final el valor a les paraules. Li estem traient al final el valor a les explicacions i això fa que hi hagi una desconnexió molt important.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.