«Gaza és el lloc més poblat del planeta. Gaza són aproximadament 350 quilòmetres quadrats, amb una mica més de 2 milions de persones confinades. Han mort en dos mesos -encara no hi hem arribat- 700 000 persones. La meitat, nens. La meitat, nens. Com en diem d'això? Com en podem dir a això? En podem dir guerra? A mi em costa molt qualificar això d'una guerra. En podem dir genocidi? Segurament sí. L'altre dia es va publicar la notícia que Israel havia alliberat no sé quants presos palestins, uns quants menors. I va passar desapercebut. Però és que Israel té nens a presons? La resposta és que sí. Però quin delicte ha comès un nen? Quin delicte? Alguns de vostès defensaran que la solució és la guerra. Però és que portem sis guerres, sis, sis des de l'any 2008, sis. Què s'ha solucionat? Què s'ha solucionat bombardejant ambulàncies, escoles, hospitals? Els que ho fan i els que ho defensen com vostès només provoquen que hi hagi quaranta Hamàs més. I és bastant probable que l'any 2040 aquí, diputats i diputades, es trobin condemnant un atemptat a Europa d'un salvatge -sí, d'un salvatge- que ara mateix és un nen a un camp de refugiats de Cisjordània. És molt probable. I que l'any 2040 aquí, diputats i diputades, es trobin condemnant l'acte absolutament salvatge d'un salvatge, d'un militar israelià contra un nen palestí que ara mateix és un nen o una nena que té un familiar segrestat per Hamàs.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.