«Un sistema que rega més de 70 000 hectàrees i que dona suport a milers d'explotacions agràries. Un pilar econòmic de les terres de Lleida, però també, en el cas del Canal d'Urgell, un sistema obsolet, un sistema amb pèrdues d'aigua importantíssimes, amb una modernització pendent pendent. No. La segona fase, sinó pendent, encara ha de començar des de fa dècades i amb una dependència excessiva de decisions que una vegada més, es prenen fora del territori. I el pitjor de tot, quan arriba a una situació extrema com la sequera que vàrem viure recentment, val a dir, la més llarga i més persistent des que existeixen dades. Quan això va passar, el sistema, aquest va col·lapsar. I vull recordar perquè és bo fer memòria. El Canal d'Urgell va haver de tancar el rec en plena campanya agrària. Senyories, ho va haver de fer d'un dia per l'altre, sense informació, sense debat, sense previsió, sense comptar amb la pagesia. I tot això, senyories, no és només una sequera. Tot això és el resultat de molts anys, de moltes coses, de manca d'inversió estructural, de l'absència de planificació real i d'una governança que evidentment no funciona. Perquè quan les decisions es prenen des de despatxos llunyans i sobretot sense coneixement del territori, mirant el sector de reüll i no a la cara, ni en temps ni en forma. El resultat bàsicament és ineficiència i vulnerabilitat.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.