«Com deia, quan no es connecta bé Catalunya amb el País Valencià no és només una línia en el mapa, és una barrera al desenvolupament econòmic, a la cooperació entre territoris, a la cohesió dels Països Catalans. Quan ports i aeroports no estan ben connectats, el que estem fent és limitar la competitivitat de les nostres empreses. I pel que fa a carreteres, ens passa el mateix quan no s'executa l'eix del Pirineu, l'AP7, l'A2 el que estem fent és posar en risc la seguretat i condemnar territoris sencers a quedar enrere i en projectes vitals com les dessaladores són un exemple clar de per què necessitem decidir des del territori. Infraestructures estratègiques per garantir l'aigua i adaptarnos al canvi climàtic. I això no són anècdotes. Això és el resultat d'un model fallit i cal dirho amb claredat. El problema no és que l'Estat hagi invertit poc. El problema és que s'ha decidit des de lluny, sense conèixer el territori, sense incorporar el coneixement de qui hi viu i qui hi treballa. I això afecta tots els territoris que vostès anomenen perifèrics, però molt especialment a les nacions diferents de l'espanyola. Un Estat que no s'ha coordinat amb la Generalitat i ens ha portat a una centralització en la planificació i una ineficiència en l'execució, perquè quan es planifica des de despatxos allunyats de la realitat, el que passa és que les prioritats no coincideixen amb les necessitats. I quan a més a més no s'executa el que s'ha pressupostat, el resultat és doblement greu. Ni recursos ni capacitat de decidir.»

Fragmento 1 de 13 de esta intervención.