«Davant d'això ens podríem resignar, però nosaltres no. No ens volem resignar. Des de Catalunya s'han fet passos per intentar corregir aquesta situació. S'han impulsat acords, s'ha reforçat la coordinació, s'ha posat el coneixement tècnic de la Generalitat al servei de desbloquejar projectes i podem demostrar que funciona. Ho hem vist amb actuacions al port o amb millores a la Nacional 260, quan hi ha una coordinació real, quan el territori té veu, quan s'aprofita el coneixement de proximitat, les coses avancen. Però no ens enganyem, això no pot dependre de la voluntat puntual del ministeri de torn o de negociacions constants que no deixen avançar amb rapidesa. Cal una solució estructural. I és aquí on aquesta proposició de llei perd tot el sentit. El Consorci d'Inversions és una eina de país. No és un caprici. És una eina necessària per corregir una disfunció estructural. És, en primer lloc, un instrument de governança. Un instrument que ha de garantir que la Generalitat participi de manera efectiva en la planificació, en la supervisió i en la direcció estratègica de les inversions de l'Estat a Catalunya. Perquè ningú coneix millor les necessitats del territori que les institucions del mateix territori.»

Fragmento 2 de 13 de esta intervención.