«I això, senyories, no és una qüestió identitària, és una qüestió d'eficiència, de justícia i de bona gestió dels recursos públics. Aquest consorci permetrà elaborar un pla plurianual d'inversions. I això és clau perquè vol dir passar de la improvisació a la planificació. Vol dir decidir quines infraestructures necessita realment el país amb una visió a llarg i mig termini. Vol dir prioritzar en funció de criteris socials, econòmics i territorials i no d'interessos polítics conjunturals. Però no és només la planificació, també és el control, i això és fonamental. Aquest consorci tindrà la capacitat d'activar mesures correctores si no es compleixen els nivells d'execució, perquè ja n'hi ha prou de pressupostos que no s'executen. Ja n'hi ha prou d'anuncis que no es materialitzen. Els recursos públics han d'arribar allà on es necessiten. I encara més, aquesta proposició de llei incorpora una eina que pot ser decisiva per desbloquejar projectes: la creació d'una societat mercantil per facilitar l'execució de les obres de les inversions. I ho hem de dir sense embuts. El model actual és lent, rígid i massa burocràtic. No és acceptable que infraestructures clau triguin anys a superar fases inicials. No és acceptable que el país perdi oportunitats per ineficiències administratives. I aquesta societat mercantil permet agilitzar processos i reduir els terminis.»

Fragmento 3 de 13 de esta intervención.