«Per això els demanem responsabilitat amb el país. Ho diuen moltes vegades que vostès són molt responsables, doncs la ciutadania no pot esperar més. No pot esperar més a la seva irresponsabilitat en temes de transports, en temes d'infraestructures, en temes d'habitatge. En tots aquells temes que vostès no en volen saber res perquè els hi sembla que la seva gent no és aquesta. Però la seva gent també agafa Rodalies, la seva gent també lloga pisos, la gent condueix furgonetes per una autopista totalment bloquejada, la seva gent punxa rodes a la A2 i la seva gent, en definitiva, també pateix molt. I des d'aquí els demano que potser a la seva gent deixin de ser la seva gent perquè el futur del nostre país es decideix. Es decideix també fent política aquí a Madrid. Portar aquí el no a tot, tombar una presa en consideració. Como decía, cuando no se conecta bien Cataluña con el país valenciano no es solo una línea en el mapa, es una barrera al desarrollo económico, a la cooperación entre territorios, a la cohesión de los países catalanes. Cuando puertos y aeropuertos no están bien conectados, lo que estamos haciendo es limitar la competitividad de nuestras empresas. Y en lo que respecta a carreteras, lo mismo: cuando no se ejecuta el eje del Pirineo, la AP7 y la A-2, lo que estamos haciendo es poner en riesgo la seguridad y condenar a territorios enteros a quedarse atrás. Y en proyectos, hospitales o desaladoras tenemos un ejemplo claro de por qué necesitamos decidir desde el territorio: infraestructuras estratégicas para garantizar el agua y adaptarnos al cambio climático.»

Fragmento 7 de 13 de esta intervención.