«I els que avui defensem aquesta proposta des de Catalunya, és evident que ho fem amb una ferida que pateixen també altres territoris que també s'ha de reconèixer, com el País Valencià, Andalusia. També ho deien els companys de Galícia. Que és un dèficit històric d'inversió i execució, especialment durant els governs del Partit Popular. Durant massa temps, la inversió pública va ser una de les primeres víctimes de les seves polítiques d'austeritat i també una excusa per ajornar obres per reduir manteniment, per deixar envellir les infraestructures, aquelles especialment que feia servir la classe treballadora. I quan això passa any rere any, no és només una xifra. En realitat estem parlant d'un dèficit estructural que acaben pagant, evidentment, aquells aquella gent del territori i aquelles persones que fan servir aquests serveis públics. En realitat, vostès sempre aplicant les seves fórmules màgiques. En aquest cas la primera, que és anar contra Catalunya, que això sempre sembla que va bé. I després aquestes excuses perfectes que serveixen per privatitzar serveis, externalitzar gestions i aconseguir sempre beneficiar algú amb diners públics. I això no ho estem dient nosaltres. Només l'AIReF, per exemple, va constatar que des del 2010 la inversió bruta en infraestructures a Espanya va caure per sota de la meitat respecte a la dècada anterior, i això ha tingut conseqüències greus que avui estem patint els catalans i les catalanes, especialment a Catalunya.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.