«El que és més preocupant és el funcionament dels trens, del transport, de la gent, el transport de la vida quotidiana, especialment en el cas de Rodalies. Aquí Foment del Treball, que no és precisament l'esquerra radical, diu que el dèficit inversor acumulat en infraestructures a Catalunya entre el 2009 i el 2023 s'enfila fins a 42 500 milions. És una xifra brutal, però no és només una dada econòmica. Aquí estem parlant de trens que no arriben, d'obres que s'endarrereixen de territoris que esperen per poder esperar estar millor, connectats i, evidentment, d'oportunitats perdudes. En realitat, aquest dèficit, com dic, no és només quantitatiu, també és un problema de prioritats. I això ho ha denunciat moltes vegades el meu company Félix Alonso des d'aquesta tribuna. I és que massa sovint s'ha prioritzat altres infraestructures, en aquest cas l'alta velocitat, en comptes de pensar en Rodalies i en el transport que fa servir la gent. I això és el que parlem avui. Com podem revertir aquesta situació? Perquè en realitat, com dic, estem parlant de la vida de la gent, del que arriba tard a la universitat i del que arriba tard a la feina, del que arriba tard, a cuidar els familiars de la gent que viu fora de Barcelona i se sent que el seu dret a moure's és molt menor. Per tant, estem parlant del temps, de la vida, de la gent, del temps, de la vida a causa de la mala gestió pública. I, evidentment, això també és una forma de desigualtat i, per tant, hem de pensar en revertir aquesta situació. Crec que s'ha de reconèixer que en els darrers anys s'ha avançat amb més inversió i amb més execució, però en realitat arrosseguem massa anys de compromisos, calendaris i anuncis que en realitat no s'han traslladat en més vies o més estacions, en més carreteres ni han més.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.