Marta Madrenas i MirJunts
Diputada
«Entraré al detall. Primer, la pròrroga obligatòria dels dos anys no s'exigeix que el llogater estigui al corrent de pagament. Això no és un oblit menor, és una negligència jurídica greu perquè donen un dret automàtic sense condicionarlo a que es compleixi la part més bàsica del contracte, que és pagar. Això es compensa absolutament l'equilibri contractual. Segon, l'excepció per necessitat del propietari. Sobre el paper existeix. Li han volgut posar a la pràctica tal com està redactada. És inaplicable. Tots ho sabem. El Tribunal Suprem exigeix que aquesta possibilitat estigui prevista en el contracte inicial i tots sabem també que en la immensa majoria d'aquests contractes no ho van incloure perquè ningú ni tan sols s'arribava a plantejar que el contracte es podria allargar per llei el temps que vostès han decidit. Resultat: una excepció que pretén quedar bé amb els propietaris, però resulta ser absolutament inútil. Paper mullat. Tercer, la supressió de facto de l'IRPF. A veure, no ho entenem. Un índex que vostès mateixos se l'inventen que vostès creen per limitar els increments dels lloguers per sota de l'IPC. I ara s'inventen i no l'utilitzen. Ara proposen un topall del 2 %. Escolti, que li va passar per alt. Dos collons, em sembla. Per què un 2 %? Quin criteri econòmic ho justifica? Cap. És una decisió absolutament arbitrària. El primer percentatge que els va passar pel cap i no usar l'IRPF evidencia la manca de coherència de les seves polítiques quan volien penalitzar els grans tenidors. Resulta que acaben beneficiant l'ús per sobre dels petits tenidors. Amb la seva deficient redacció, han provocat que les zones tensionades com a Catalunya, passi exactament el contrari del que vostès pretenien. Cinquè, la col·lisió amb la pròrroga de tres anys de la Llei de l'Habitatge. El mateix ja que la doctrina ja està advertint del risc d'una aplicabilitat. Tots ho hem llegit de catedràtics de dret civil que ho estan dient. Estan generant inseguretat jurídica sistèmica, falses expectatives i una futura litigiositat massiva.»
Fragmento 2 de 10 de esta intervención.