«I mentre discutim i anem donant voltes vostès, sobre tot de com repartir el que ja és escàs, ignoren el més important, que és crear més oferta. La setmana passada em vaig reunir amb una entitat social que fa promocions d'habitatges que em deia que avui ja són capaços de fer promocions senceres d'habitatges modulars en sis mesos, però la tramitació administrativa tarden anys. Tarda anys. Això té algun sentit? No hauria de ser una prioritat de vostès? Reduir aquesta burocràcia per als ajuntaments, agilitzar llicències, facilitar aquesta construcció d'habitatge assequible, sobretot al públic. Habitatge assequible. Però això exigeix molt de treball, reformes de fons i és més fàcil presentar un Reial decret llei que la part dispositiva. Cap. En menys d'un foli també ignoren un altre problema clau la contractació pública, i això ens està preocupant molt. Ho saben vostès que molts promotors aquests dies estan renunciant a projectes de construcció d'habitatge públic ja adjudicats per l'augment dels costos derivats d'aquest context internacional i de la guerra de l'Iran. Ho saben? Saben que els ajuntaments no tenen eines flexibles per poder modificar una miqueta el preu i poder modificar aquests contractes. Saben vostès que s'estan renunciant a marxes forçades a projectes que s'estan aturant promocions públiques i que, per tant, ja s'albira molt menys habitatge públic del que es podia, del que podíem preveure. No haurien d'estar aprovant en aquest moment d'urgència la possibilitat de que els ajuntaments poguessin salvar aquestes adjudicacions i no abocarlos a haver de tornar a començar tots aquests processos que duraran anys. Abandonar així els ajuntaments és una autèntica negligència institucional i no sé ni si estaven al cas.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.