«Miri, avui en realitat, m'hauria agradat que aquesta pregunta l'haguessin pogut contestar dues ministres del Govern. Vostè i la ministra d'Universitats. I és que, miri, a Tarragona l'última promoció de metges que es va graduar, només un era de Tarragona, només un. Ara mateix vivim una situació absolutament dantesca en matèria de sanitat a Catalunya. Mentre el sistema sanitari públic no té capacitat per cobrir les places necessàries amb metges del país, hi ha molts i moltes estudiantes catalanes que no poden accedir a places de les nostres universitats perquè altres estudiants, que al seu torn estan en la mateixa situació que tampoc volen marxar de casa seva, però tenen la mateixa problemàtica, ocupen les places dels centres catalans. Mentre tenim problemes molt greus perquè els pacients catalanoparlants siguin atesos en la seva llengua, no hi ha manera que els i les estudiants del nostre país puguin accedir a estudiar i exercir a casa seva. Ara mateix, algunes universitats catalanes estan ocupades per un 70 % d'estudiants que només estan de pas, i un estudi elaborat pel Departament de Salut del 2024 subratllava que les persones que s'han graduat en Medicina els últims anys, només el 50 % eren d'origen català. Tot això, és cert, és conseqüència d'un districte universitari únic que sé que no depèn del seu ministeri, però que no beneficia a ningú. Miri, a Catalunya aquest sistema és un desastre i des d'Esquerra Republicana li exigim al seu Govern que canviï aquest model. Un model que, per altra banda, també és un problema a Madrid, a la seva comunitat, per exemple, no entenc per què hauria de ser tan complicat canviarlo. Cal garantir que els i les joves que volen seguir a casa seva, sigui on sigui casa seva, ho puguin fer. Que puguin estudiar i treballar al seu territori, que puguin quedarse a viure a la seva ciutat o al seu poble i que no hagin de desplaçarse, si no ho volen, a una altra comunitat en una etapa tan important com la universitària.»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.