«Però en fi, parlem de l'aigua. Són polítiques, estratègiques, òbviament, per a tots els territoris. Ho són. I parlem d'unes infraestructures que han estat sempre estratègiques, però ho són més davant d'un canvi climàtic, aparentment irreversible. No és que vindrà, és que el tenim aquí, que fa que aquest recurs, l'aigua que és imprescindible, és un recurs escàs i molt més difícil de gestionar, que és imprescindible per a la producció d'aliments, per a la vida humana, per a la salut, per a moltes activitats econòmiques. I parlem de com afrontar aquest canvi climàtic i com afrontar la gestió d'aquest recurs en aquestes noves condicions. La darrera sequera a Catalunya ens ha posat al límit i, per tant, les infraestructures són més necessàries que mai i, per tant, a Catalunya en aquest cas li parlaré una mica de la situació de Catalunya, si no li sembla malament, també necessitem dessalinització, regeneració i recuperació d'aqüífers, modernització de xarxes, reducció de fuites, modernització de regs i altres noves infraestructures. I el problema no és només que sigui un recurs escàs, més difícil de gestionar davant el canvi climàtic, sinó que fallen les inversions i l'execució. Benvinguts al club. L'Observatori de la Transició Hídrica alerta que encara està pendent la major part dels 2500 milions d'euros previstos i que, a més a més, aquests milions d'euros previstos per invertir tenen noms i cognoms: la dessalinitzadora de la Tordera, l'ampliació i una nova dessalinitzadora a Foix. 80 hectòmetres cúbics imprescindibles, com s'ha vist en aquesta última sequera, per garantir el subministrament al sistema Ter Llobregat i el conjunt de l'àrea metropolitana.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.