«Gràcies, presidenta. Al 2004 cridàvem als carrers, a les places, el 'No a la guerra'. Ho dèiem per 'Iraq i avui un crit aquí al Congrés, 'No a la guerra' per Iran. Aquest és el marc que tenim, perquè nosaltres creiem en la multilateralitat, creiem en la justícia global, creiem en els drets humans i creiem que els imperialistes no poden fer agressions d'aquesta manera. Una guerra que és il·legal. Una guerra que és il·legal, decidida per Netanyahu i Trump, no sé en quin ordre, però el que tinc clar és que, a part de l'impacte que té damunt moltíssimes persones, damunt les seves vides, a l'Orient Mitjà també el té a casa nostra. Té un impacte, un xoc, al dia a dia de la nostra gent, a l'hora d'anar a comprar, a l'hora d'anar al supermercat, a l'hora d'agafar un transport, a l'hora d'intentar comprar un bitllet, el dia a dia es veu afectat per la decisió d'una persona que es passa pel forro el dret internacional. I aquí sempre per donarse la raó, un dels arguments més clàssics que utilitzen molts diputats: 'Es es que esto es de primero de Derecho'. Doncs ja els hi diré que avui això va de primer de Geografia. A les Illes, quan arriba tot o la majoria de mercaderies en vaixell, la pujada de costos energètics és major. La pujada de costos dels productes és major i això és de primer de Geografia. Apunti'sho fort i clar: ens puja el cost de vida. El cost de vida dels nostres ciutadans. Uns ciutadans que tenen el cost de vida més elevat de l'Estat espanyol per la insularitat, pel cost de l'habitatge que ara hi afegim, si em permeten l'expressió, al banyat, hi afegim el cost de derivats d'aquesta guerra injusta, d'aquesta guerra il·legal, el cost de l'energia, el cost del combustible que evidentment repercuteixen damunt tota la cadena de valor. Damunt de la construcció, damunt dels aliments, damunt tots els sectors empresarials. I damunt ho fa un territori sensible on la mitjana de les pensions és més baixa que a la resta de l'Estat, on el 50 % dels treballadors assalariats cobren manco de 10 000 euros. On deia el secretari general de Comissions Obreres aquesta setmana que tot i que negociem convenis col·lectius molt favorables, aconseguim a la lluita sindical pujar els salaris, l'escalada de preus fa que se'm mengi aquesta pujada de salaris. A les persones que eduquen als més petits de 0 a 3 anys es manifesten ara al carrer per poder arribar a final de mes per tenir un conveni laboral autonòmic just per a elles. Tot el suport des d'aquesta tarima.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.