«El Corredor Mediterrani, que vostè això també ho deu conèixer, l'Estat espanyol s'ha dedicat a invertir amb un corredor central que porta la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani i ajornar i ajornar i ajornar sine die la finalització del corredor mediterrani que passa pels ports. I, per tant, els Ports, començant pel de Barcelona, continuant pel de Tarragona i pel de Castelló i pel de València, han pagat la factura i també la indústria catalana, que aquest corredor, que és prioritari a la Unió Europea i que és el que aporta més mercaderies de l'Estat, doncs no estigui acabat. Solució estructural, per si els falten idees. I a la xarxa viària passa exactament el mateix. Totes les autovies de Catalunya estan inacabades, totes. I les que estan acabades, els trams que ho estan, tenen un manteniment molt deficient. Fa poques setmanes, a la Panadella hi va haver un episodi d'accident de trencaments de llantes i rebentades de pneumàtics pel mal estat de la via. Hauria pogut acabar amb una desgràcia personal de grans dimensions i el ministeri, què fa? Arregla un trosset de tres o quatre quilòmetres, però els trossos de la vora han tornat a estar ja novament en una situació de perillositat, fins i tot. I a les nacionals passa el mateix: la 340, la 260 i la 240, la Nacional II, totes tenen trams pendents i amb un manteniment molt deficient i de perillositat. El deute acumulat en infraestructures, ministre, vostè ha de conèixer les dades, ja no li dic, però el Govern desatén la disposició addicional tercera de l'Estatut, una llei orgànica. Desatén les sentències del Tribunal Suprem que obliguen a complir amb aquesta disposició addicional tercera i també les incompleix, aquestes sentències, com perquè ara ens haguem de fiar d'un consorci que ha de dependre del mateix govern incomplidor de lleis orgàniques, incomplidor de sentències dels tribunals com per creure que ara en un consorci es resoldrà. De cap manera.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.