«Però la Constitució sempre és una bona excusa per a uns i per altres, per socialistes o per populars. L'amnistia és un bon exemple. Ens deien que no tenia encaix a la Constitució, que era impossible. Catedràtics emèrits de clar signe polític defensaven amb vehemència que degradaria les institucions espanyoles, que seria, ens deien, un assalt a la democràcia, fins que va ser necessària i aritmèticament possible. Amb l'aval de la Comissió de Venècia, es va fer justícia, una justícia que neguen encara en alguns despatxos de l'alta judicatura que no han sabut pair el triomf del legislatiu. És per això que, arribats a aquest punt, vull acabar amb una reflexió. Tenim l'enemic dels qui defensem el somni d'una Catalunya lliure maquinant en despatxos on encara ressona el soroll de sabres que va acompanyar els moments més foscos de la transició. Davant d'aquesta realitat es fa molt difícil, molt difícil, entendre com alguns gosen convertir aquest faristol, aquest, en un escamot d'execució. A la presidència: dimarts no vàrem demanar la paraula, malgrat que hi va haver al·lusions directes, amb noms i cognoms dels set diputats de Junts. Ens van fer un 'a por ellos', que em va recordar les llistes d'altres temps. Ens van assenyalar -en castellà, per cert- perquè els catalans no eren el seu públic objectiu. No vàrem demanar paraula perquè no formem part d'aquest circ dels que embruten la política. Mirin, els de Junts venim aquí a anar per feina. Volem legislar des del rigor i sense oblidar mai que som aquí per Catalunya i pels catalans. Per responsabilitat, d'aquest hemicicle no poden sortir falses promeses. Per responsabilitat, Junts mai no farà seguidisme d'iniciatives que no resolen les necessitats socials, però que alguns converteixen en titulars d'un dia. No estar d'acord amb les polítiques que ens volen imposar no hauria de portar a qüestionar la nostra integritat moral ni a ser objecte d'un assenyalament que pot portar conseqüències.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.