«Fa molts mesos que l'extrema dreta està utilitzant l'avortament com a arma llancívola contra els drets de les dones. Fa molt de temps. De fet, és: feminismes, immigració i pobresa, si m'apuren, els tres arguments, els tres cavalls de batalla que aquesta extrema dreta ens planteja cada dia aquí en el Parlament. I obrir un camp on podem perdre -ni que sigui així- de drets és una temeritat. És una temeritat en un hemicicle on tenim majoria absoluta el dia que votem tots els que donem suport a la investidura, però tres cinquenes parts? Tres cinquenes parts per posar a l'article 43 -ja ho he dit, principis rectors- que no garanteixen l'empara davant del Tribunal Constitucional, que no garanteixen el recurs en els tribunals ordinaris, de veritat? De veritat? Amb l'informe del Consell d'Estat que ens hem mirat per activa i per passiva, de veritat? Si el que vostès volen és debatre sobre l'avortament i sobre els drets sexuals i reproductius -que s'ha de fer- femho sense posar en perill res, a no ser que sigui la intenció de demostrar que hi ha una part de la bancada que està en contra de l'avortament. La pregunta és: això ens surt a compte? La major part de les dones del meu país pensen -i tenen raó- que l'avortament està garantit, que l'avortament és un dret fonamental, que no han de donar explicacions a ningú, que són mestresses del seu propi cos. És en aquests moments oportú introduir el dubte sobre si això és així? Sobre si està suficientment garantit amb la sentència a les mans del Tribunal Constitucional? Jo li pregunto, perquè si es tracta només d'un tema electoral -elecciones de Andalucía d'aquí a trenta dies, María Jesús Montero contra Moreno Bonilla, dientli: 'Ustedes son unos machistas'- pues bueno, me bajo del faristol, ja s'arreglaran. Tothom sap el que pensem i no donarem ni un pas enrere.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.