«President, senyories. És curiós, s'està produint un debat i un meta debat alhora. Estem discutint aquí primer sobre si aquest acte parlamentari era necessari o no. Jo crec que ha quedat clar que sí, però alhora estem parlant de si del que parlem en podem parlar o hem de parlar d'altres coses. Perquè és veritat que el senyor Floriano, en un exercici estilístic admirable, ha aconseguit no només col·locar Veneçuela, que ja és un clàssic, sinó la muller del president del Govern un altre cop, la qual cosa, des del punt de vista estilístic i retòric, jo ho admiro. És un art que ni Ciceró. Però en fi. Realment, femnos una pregunta: de què parlem quan parlem de Gaza? De què parlem quan parlem dels territoris ocupats de Cisjordània? De què parlem quan parlem del que avui estem abordant en aquesta cambra? Doncs si m'ho permeten, senyories, modestament, jo penso que parlem del deure de dir la injustícia, d'assenyalar la injustícia. I si un organisme parlamentari no pot assenyalar la injustícia, de què ens serveix? De què serveix un Parlament si no podem assenyalar un moment de barbàrie? Diré més. De què serveix la política si no serveix per denunciar la mala política? Què estem fent aquí? Si davant un abús de poder, una ruptura de la legalitat internacional, una arbitrarietat tan manifestes, no som capaços d'expressarnos. De què serveix la nostra condició de parlamentaris? Per tant, tot aquest pseudo debat sobre per què hem vingut avui a parlar d'això em sembla realment lamentable. Em sembla lamentable, tant si l'expressa el PP com si l'expressa VOX. Em sembla lamentable i em sembla la negació de la política. I em sembla antipolítica des de la política, que és el pitjor que es pot fer. I realment hi ha un altre debat que podríem fer avui.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.