«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes. El debat d'avui és important. I ho és, sobretot, perquè durant massa temps alguns han intentat convertir el fenomen de les okupacions en un debat fals, o bé negant el problema o bé utilitzantlo des del populisme penal més simplista. I nosaltres no participarem ni d'una cosa ni de l'altra. A Junts per Catalunya no negarem mai la realitat que viuen molts ciutadans, barris i comunitats de veïns. No participarem del relat interessat de l'extrema esquerra, que fa anys que intenta presentar qualsevol preocupació sobre les okupacions com si fos una exageració o una obsessió ideològica. No, les okupacions existeixen, generen conflictes reals, inseguretat jurídica, degraden comunitats i en molts casos alimenten activitats delictives organitzades. I negar aquesta realitat no és ser més progressista. És irresponsabilitat. Catalunya, lamentablement, i potser per això no són gens sensibles, lidera les dades d'okupacions de l'Estat. Segons dades de la Conselleria d'Interior -socialista, per cert-, l'any passat es van produir 7110 intents d'okupació, dels quals 5044 es van acabar consumant. Les okupacions continuen tenint una incidència molt superior a Catalunya que en altres territoris, i això preocupa la ciutadania, els ajuntaments, les policies locals catalanes i els Mossos d'Esquadra. Ara, també vull deixar clar que solucionar les okupacions en cap cas resoldrà la crisi de l'habitatge. Nosaltres no farem demagògia amb això. La crisi de l'habitatge té causes molt més profundes: manca d'oferta, dèficit estructural en la construcció, burocràcia excessiva i incapacitat, sobretot, incapacitat dels poders públics per desplegar polítiques eficaces. Però que les okupacions no siguin la causa principal del problema no vol dir que no s'hagin d'abordar, perquè aquí també parlem de convivència, de seguretat jurídica i de responsabilitat pública. Garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de les administracions públiques, no d'uns particulars que acaben suportant individualment situacions que l'Estat és incapaç de gestionar. I això és el que alguns no volen entendre. Perquè és molt fàcil fer grans discursos morals des d'aquesta tribuna, mentre són els veïns dels barris més vulnerables els que conviuen durant anys i anys amb okupacions conflictives, en alguns casos narcopisos o amb connexions fraudulentes o amb degradació dels espais comuns. I aquesta és la realitat.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.