«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Aquesta proposició de llei és una obra de teatre dolenta, caducada, que pretén convèncernos que el principal problema en relació amb la crisi de l'habitatge no és que el preu de compra d'un pis de segona mà de dues habitacions hagi passat en tan sols una dècada de costar 130 000 euros a costar 200 000 euros, no és que una de cada quatre famílies hagi de dedicar més del 70 % dels seus ingressos a pagar les despeses d'habitatge, i tampoc és que prop del 15 % de tots els habitatges estiguin buits. El Partit Popular avui ens vol convèncer que això no és tan important, que el que és important de veritat és poder tallarli l'aigua i la llum a una família que acabi vivint en un pis okupat, o assegurarnos que aquesta família no la deixaran empadronar a l'Ajuntament. Senyories del Partit Popular, sens dubte hi ha casos d'okupacions que són problemàtiques i cal buscarhi solucions. Cal treballarhi perquè la justícia sigui més ràpida per trobar solucions efectives i perquè els propietaris puguin recuperar els seus pisos. De fet, per això ara Esquerra Republicana va aconseguir que hi hagués 180 jutges més a Catalunya en dos anys, per enfortir la justícia i perquè aquests processos puguin ser més ràpids. Però pretendre fer passar això pel principal problema en l'àmbit de l'habitatge és d'un cinisme inacceptable.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.