«Per això, des d'Esquerra Republicana fa temps que reclamem tres mesures molt concretes. La primera, que es permeti invertir els romanents de tresoreria en habitatge. És incomprensible que hi hagi municipis amb superàvit, amb superàvits importants, disposats a construir habitatge públic, a rehabilitar edificis, a comprar pisos i a ampliar el parc públic, i que la legislació estatal continuï impedint destinar aquests recursos a una emergència social com aquesta. La segona, permetre als ajuntaments aplicar tipus diferenciats de l'IBI segons els usos de l'habitatge, perquè no és acceptable que una família pagui proporcionalment el mateix que un fons voltor o un gran tenidor que acumula desenes i centenars de pisos, mentre només espera obtenirne rendibilitat. I la tercera, que els municipis tinguin més capacitat per definir els criteris propis d'adjudicació d'habitatge protegit adaptats a la realitat local. Perquè no és el mateix la realitat d'una gran ciutat que la d'un municipi turístic, industrial o rural. I després encara hi ha una quarta, que és la Sareb. N'hem parlat milers de vegades. La Sareb, SEPES, CASA47. Fa anys que parlem d'aquests béns immobilitzats que podrien formar part del parc públic i que estan travats per coses administratives que no tenen cap mena de sentit. Fa mesos que es va anunciar un acord de gestió amb la Generalitat que ni tan sols hem vist, tot i que hem demanat milers de vegades. Aquest és el problema real de l'accés a l'habitatge. Clar que volem que hi hagi més transparència. Clar que volem que els habitatges públics siguin sempre públics, però, si no en tenim, no els podrem adjudicar.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.