«Bé, aquesta tarda a algunes ens podrien haver posat una butaca aquí. Bé, vaig a dir, d'entrada, que sí, que estem d'acord amb els dos punts de la PNL que ens presenta SUMAR, i que no només això, sinó que ho hem proposat també en diverses iniciatives, entre elles, una proposició de llei sobre canvis en el model de fiscalitat per l'habitatge, que no va passar ni la presa en consideració perquè el bloc dels partits que treballen perquè els rics es facin més rics -PP, VOX i Junts- no va acceptar ni tan sols parlarne, no fos que hi perdessin algun euro. Dit això, segon punt. Definicions de diccionari. Habitar: viure, estarse en una casa, en un poble... I d'aquí, habitatge. I el mateix val per viurehi i vivienda, per als que no es posen el pinganillo. Especular: comprar o vendre comptant aprofitarse d'una fluctuació del preu per lucrarse, aprofitarse d'una fluctuació del preu per lucrarse. Senyores i senyors, d'aquí plora la criatura. Aquí és on estan els blocs reals d'aquest congrés. Bloc 1: habitar, i per tant habitatge. És un dret i tothom ha de poder accedirhi. Bloc 2: especular, i per tant lucrarse és la prioritat nacional, sigui de la nació que sigui. Lucrarse a través de comprar blocs sencers i fer fora els veïns i veïnes per revendre els pisos a preu d'or. Exemple real, evidentment, de l'Escala. Un bloc sencer. Una empresa compra gairebé tots els pisos d'aquest bloc. 22 pisos on famílies, parelles i joves del meu poble vivien de lloguer. I què fan? Fotre'ls tots al carrer per revendre aquests pisos de 2 i 3 habitacions a més de 400 000 euros, un mínim que només poden comprar persones estrangeres amb un nivell adquisitiu molt més alt que els escalencs i escalenques només per fer negoci. Aquesta operació va expulsar 15 famílies i persones joves de casa seva i les va obligar a competir per un habitatge de lloguer en una zona turística amb molt poca oferta tot l'any i amb uns preus de compravenda totalment inassumibles per a una persona treballadora. Una zona que sí, s'ha declarat tensionada, però on mentre mantinguem la possibilitat de fer lloguer per temporada sense regulació, seguim veient com moltíssims pisos queden fora del circuit d'habitatge tot l'any. I aquest és només un cas per explicar el drama. Això passa cada dia, cada hora i a cada barri. Famílies expulsades de casa seva perquè permetem que prevalgui el dret a especular per davant del dret a viure. I quan passa això, massa sovint hi ha un model empresarial concret al darrere. I aquest model molta gent no sap ni que existeix. És la SOCIMI. Les SOCIMI són societats d›inversió immobiliària. Empreses que compren habitatges no per viurehi, sinó per convertirlos en actius financers dels quals extreure el màxim rendiment possible. I probablement molta gent que viu en un bloc propietat de Vivenio o de Testa Residencial ni tan sols sap que viu en un edifici propietat d'una SOCIMI. Tampoc sap que aquestes empreses gaudeixen d'uns privilegis fiscals absolutament desproporcionats. Per exemple, paguen zero d'impost de societats, zero, mentre qualsevol treballador autònom o petita empresa paga impost de societats. També tenen una bonificació del 95 % en l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, quan compren habitatges o sòl destinat al lloguer. És a dir, el sistema fiscal premia qui acumula habitatges, mentre castiga qui només intenta poder viure en un, el món al revés. I després encara ens pregunten per què els grans fons immobiliaris compren barris sencers. A Barcelona hi operen SOCIMI com Barcino Property, Advero Properties, Vandor Real Estate, Vivenio o Testa Residencial. Algunes es presenten com a empreses que ofereixen habitatge assequible o per a joves que es converteixen en realitat en lloguers de més de 1100, 1600 euros o, en habitacions de coliving, fins a 900, 950 euros mensuals. A més a més, els beneficis se'ls disparen. Merlin Properties va guanyar més de 786 milions d'euros l'any 2025. Inmobiliaria Colonial, 344 milions. I Vivenio va quadruplicar beneficis fins als 18 milions d'euros. I darrere d'aquestes xifres hi ha persones que perden casa seva. El Sindicat de Llogateres ha denunciat reiteradament pràctiques abusives a Sant Cugat, a Barcelona, a Barberà del Vallès o a Sant Adrià del Besòs, fraus amb el lloguer de temporada per esquivar els topalls de preus, no renovacions sistemàtiques de contractes de lloguer, especulació amb l'habitatge protegit. Tot això no són casos aïllats, és el model de negoci. Limitar la compra a les empreses, persones jurídiques i fons voltor és l'emergència social, i només es pot triar estar en un dels dos costats, només a un dels dos blocs. Repeteixo. Bloc 1: habitar. Bloc 2: especular. Només hi ha dos blocs. Només hi ha dues opcions. Nosaltres triem sempre estar al primer. Ja ho vam fer quan vostès van presentar una proposició de llei similar a aquesta, que evidentment vam dir que s'havia d'esmenar, en la línia que algunes empreses sí que han de poder comprar.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.