«La moció presenta un ampli paquet de mesures: reducció de ràtios, codocència, equips d'atenció precoç, ampliacions de plantilles o millores laborals. Però evita una qüestió fonamental: el finançament estructural. Perquè podem aprovar moltes mesures sobre el paper, però, sense recursos suficients, tot queda en declaracions d'intencions. Per tant, el debat no és només què volem fer, sinó com es finança i qui ho decideix. Des de Junts, defensem que el primer cicle de l'educació infantil té especificitats pròpies que cal preservar. Parlem d'una etapa amb necessitats emocionals concretes, ritmes evolutius diferenciats i amb una organització pedagògica específica. I això, el que requereix és un model flexible i adaptat a la realitat, sobretot dels infants, però també dels centres i dels municipis. I en aquest sentit, resulta evident que ajustar les ràtios és important. És important per garantir el benestar de l'infant amb una atenció de qualitat. Però no compartim el que fan vostès, que ens estableixen des d'aquí números absoluts. També és important que hi hagi fórmules com la parella educativa o la codocència, que puguin contribuir a reduir la sobrecàrrega dels professionals i millorar l'estabilitat dels infants. Però totes aquestes mesures no es poden imposar, com proposa Podemos, des d'un despatx ministerial, sense tenir en compte ni les competències, ni la realitat territorial, ni la disponibilitat de professionals, ni la capacitat dels municipis, i sense tenir el finançament necessari per ferles viables.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.