«I la segona línia és augmentar l'oferta. Més habitatge públic, més rehabilitació, facilitar l'habitatge lliure assequible, reduir burocràcia. Perquè, si no augmenta el parc d'habitatge, els preus mai baixaran. I aquí és on cau tota la propaganda quan ens anuncien els 7000 milions d'euros en cinc anys, però que després descobrim que només aporten el 60 % i la resta l'han d'assumir les comunitats autònomes. I amb aquests recursos la capacitat real de construcció, ja els hi he dit abans, és absolutament insuficient per la magnitud enorme del problema. Només a Catalunya el dèficit acumulat ja supera els 125 000 habitatges, i cada any continua augmentant. Senyories del PSOE i SUMAR, prou d'experiments i més sentit comú, si us plau. Junts els diem que ja n'hi ha prou de polítiques estrafolàries que generen titulars, però no resolen el problema de la gent. Catalunya necessitem menys dogmes i més solucions. I sobretot, necessitem poder decidir amb plenitud, recursos i capacitat de gestió per afrontar els principals problemes del nostre país. Perquè massa sovint les decisions que arriben d'aquí, de Madrid, han demostrat que no tenen ni el coneixement ni l'ambició de construir cap futur de progrés per Catalunya.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.