«Bé, abans d'entrar en el Reial decret vull començar amb una idea clara: el professorat valencià ja ha guanyat. I no perquè estiga tot resolt, no perquè el Consell haja deixat de ser el que és i no perquè el PP valencià estime l'escola pública. Ha guanyat perquè ha demostrat una cosa molt important: que només lluitant s'aconsegueixen avanços reals i avanços importants. Visca el professorat i la vaga valenciana! I miren, ara mateixa no sabem si l'acord serà acceptat. No sabem si serà suficient. No sabem encara com acabarà aquest conflicte, però sabem una cosa: sense la vaga, sense la pressió, sense les assemblees, sense els sindicats de classe, sense els docents organitzats i sense la comunitat educativa en peu, el Govern valencià no s'haguera mogut mai. Ha sigut una vaga i és una vaga de les comarques de la Safor, de la Marina, de l'Horta, del Camp de Túria, de l'Alacantí, de la Plana del Vinalopó, dels Ports. Una vaga del meu col·legi públic on vaig aprendre sent fill d'emigrants. En la meua llengua, el valencià. Una vaga que ha costat i costa centenars d'euros, inclús milers a molts professors. I el professorat valencià no fa la vaga perquè vullga deixar abandonat a cap xiquet. Tot el contrari. El professorat valencià fa vaga perquè estima xiquets i xiquetes i estima l'educació pública.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.