«Però senyories, permeti'm ser honest perquè la votem a favor no vol dir que la considerem completa. Regular la publicitat està molt bé, però no n'hi ha prou. Regular els anuncis i no tocar els preus està molt bé, però no n'hi ha prou. Ho repeteixo: regular els anuncis i no tocar els preus està bé, però no n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Parlar de menjar sa i no garantir menjadors escolars universals i de qualitat, no n'hi ha prou. Parlar de menjar sa i no garantir kilòmetre zero de qualitat, no n'hi ha prou. Fer campanyes de responsabilitat individual mentre es permet una selva publicitària, no n'hi ha prou. No és acceptable, doncs, que una família hagi de fer miracles cada setmana. No és just que als barris amb menys renda tinguin més trampa i menys opcions. I la salut pública no pot ser un negoci. I aquí hi ha una escena que tots hem vist més d'una vegada. Una mare que surt tard de treballar amb la feina, amb el sou ajustat, han pres el súper i la criatura que demana el producte que ha vist a la pantalla i que els seus amics també mengen i que porta el seu personatge simpàtic. I en aquella batalla desigual, massa sovint guanya el màrqueting. Això vol dir que la llibertat, si no hi ha drets, és un anunci més.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.