«No estem parlant d'un conflicte aïllat, sinó de defensar, com dèiem la setmana passada, estar en un bloc o en un altre en el tema de l'habitatge. Estar en el bloc dels que volem que l'habitatge sigui per evitarlo o estar en el bloc dels que volen que l'habitatge sigui per fer negoci. I aquí la pregunta és inevitable: quina és avui la principal preocupació relacionada amb l'habitatge? Regular les videoconferències a les comunitats de propietaris o evitar que les persones com la Olalla siguin expulsades pel fons voltor de casa seva? Perquè si seguim per aquest camí, que és el que vol el PP amb l'ajuda de VOX i la connivència de Junts i la falta d'ambició del Partit Socialista, no caldrà fer reunions de propietaris perquè els propietaris dels edificis seran un fons com New Amsterdam, un sol fons, 21 pisos, i no caldrà que es reuneixi amb ningú, ni presencial ni telemàticament, perquè ho decidirà en el despatx del seu director. Però el més greu de tot això és que això no passa només amb fons com New Amsterdam, que és greu. Això també passa i ha passat aquests dies, per exemple, a Madrid, aquí amb subhastes d'habitatges de la Sareb. El Sindicato de Inquilinas, també la setmana passada, mentre vostès redactaven això, va denunciar públicament amb una acció de pressió on va aconseguir aturar una subhasta en concret, que habitatges procedents del rescat de la Sareb, -amb un rescat bancari sufragat amb diners públics de la gent-, continuen entrant als circuits de mercat i d'especulació. Habitatges que podrien servir per ampliar el parc públic d'habitatge, per oferir lloguers assequibles o per donar resposta a emergències residencials, acaben convertits en oportunitats de negoci. I sincerament, és inacceptable i incomprensible.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.