29N · generales · dom 29 novfaltan 26 días

Marta Madrenas i MirJunts

Diputada

«Moltes gràcies, senyora presidenta. No empresona líders socials i polítics, no intenta derrotar als tribunals un moviment que no ha pogut derrotar políticament. Altres Estats han afrontat aquests mateixos debats, aquests debats territorials profunds, amb molta maduresa democràtica. El Regne Unit va pactar amb Escòcia el referèndum del 2014. Canadà ha celebrat ja dos referèndums al Quebec i va establir un marc legal sobre la claredat de la pregunta i del mandat. Dinamarca ja reconeix a Groenlàndia un camí jurídic cap a la decisió sobre el seu futur. Cap d'aquests exemples és perfecte, segur, però tots comparteixen la idea de que les democràcies fortes afronten els conflictes polítics democràticament. Espanya, en canvi, fa segles que intenta resoldre la qüestió catalana uniformitzant, recentralitzant i castigant qualsevol expressió de diferència nacional, a vegades amb repressió directa com l'1 d'octubre, altres amb asfixia econòmica, com està passant avui. Dèficit fiscal crònic, bloqueig d'infraestructures essencials com el corredor mediterrani, per exemple, o el menyspreu constant cap a la llengua catalana, que és el nostre tresor. Perquè també hi ha una hostilitat persistent, flagrant contra la nostra llengua i la nostra cultura, una obsessió malaltissa per arraconar el català de l'escola, les institucions i tot qualsevol espai de poder. I això tampoc és Europa. Europa protegeix les llengües minoritzades i defensa la diversitat cultural. Europa entén que les identitats nacionals no s'han d'eliminar, sinó que s'han de respectar i s'han de protegir. Catalunya té arrels profundíssimament europees. Les assemblees de Pau i Treva ja limitaven la violència i el poder feudal al segle XI. Les Corts Catalanes són una de les institucions parlamentàries més antigues d'Europa. El Llibre del Consolat del Mar va estendre -el dret mercantil, que encara és vigent- el català per tota la Mediterrània. Això és tradició europea. Pacte, representació i límits al poder. I quan Pau Casals va dir davant les Nacions Unides: 'I am a Catalan'. Recordava al món que Catalunya és una nació europea antiga, vinculada a la llibertat, la cultura i la dignitat.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.

¿Algo mal atribuido o clasificado? Envía una corrección.