«Vostè parla de corrupció. Vostè parla de corrupció. Que tot això que aprovarem aquí avui és corrupció. Corrupció. Caso Púnica, caso Lezo, caso Acuamed, caso Nóos, caso Andratx, caso Arena, caso Auditorio, caso Baltar, caso Bárcenas, caso Biblioteca, caso Bonsáis, caso Camp, caso Campeón, caso Carioca, caso Carmelitas, caso Castellanos, caso Lino, caso Emarsa, caso Faycán, caso Fitur, caso Guateque, caso Ibatur, caso Imelsa, caso Lasarte, caso Madeja, caso Mercamadrid, caso Naseiro, potser aquest li sona. Caso Ópera, caso Orquesta, caso Palma Arena, caso Patos, caso Piscina, caso Pokemon, caso Porto, caso Rasputín, caso Scala, caso Taula, caso Torrevieja, caso Tótem, caso Troya, caso Zeta, caso Gürtel. De veritat? De veritat, senyor Feijóo, que aquí vostè avui té els nassos de parlar de corrupció? De veritat? De veritat? Per una llei que pot agradar molt poc, que pot agradar molt, o que pot agradar regular, però que és una llei aprovada per la immensa majoria d'aquest hemicicle. Com vostè diria, és de primer, de primer de democràcia. La hipèrbole cansa, senyor Feijóo. I, a més, fa mal, fa mal al seu país, fa mal a qualsevol país.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.