«Li respondré. Vostè em pregunta si jo, a partir d'ara, per l'aprovació de la llei d'amnistia, seré o em sentiré més espanyol. No, igual. No és cap notícia, no. De fet, és una imposició. A mi ningú m'ha preguntat si vull ser espanyol o si no vull ser-ho, igual que hi ha molta gent a Catalunya a qui ningú l'hi ha preguntat. Però dit això, vostè també ens pregunta si nosaltres a partir d'ara respectarem la Constitució. A mi hi ha articles de la Constitució que m'agraden enormement, que són hermosos. Article 47, un clàssic. Derecho a una vivienda digna. Vostès saben quin és el lloguer mitjà, el que es paga de mitjana de lloguer en aquest país? 1700 euros. Els importa? Els importa? Quina és la seva proposta, a part de donar banderes a la gent perquè es tapin? Quina és la seva proposta? Quina és la seva proposta? Saben quin és el salari mitjà en aquest país? 2000 euros. És molt, 2000 euros. Saben per què? Perquè en els últims tres anys ha apujat el salari mitjà un 3 %, i l'habitatge, un 44 %. Saben que el 60 % del jovent -el 60 % del jovent- té ansietat? Ho saben? Potser no és tan important com l'amnistia, eh? Segons qui, se'n mofa. Potser no trenca Espanya, però a mi em preocupa molt que el 15 % del jovent, el 15 % del jovent del seu país, també part del meu país, hagi pensat en algun moment suïcidar-se. A mi em preocupa. Em preocupa enormement. Sí, em preocupa molt. I el que no faré és regalar banderes.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.