«També voldria referirme als professionals reconeguts com a PESTOS. Parlant de salut mental, parlem de psicòlegs i psicòlogues que van accedir il·legalment al Sistema Nacional de Salut però que encara avui no tenen reconeguda oficialment les pacients i l'especialitat de psicologia clínica, cosa que genera inseguretat jurídica, dificultats professionals i una situació profundament injusta. Sobretot perquè coincideix amb un moment en què totes les dades ens indiquen un augment sostingut dels problemes de salut mental. Cada vegada hi ha més demanda assistencial, més saturació, més patiment emocional i, sobretot, més demanda entre els joves. I davant d'això, no podem continuar funcionant amb pedaços administratius eterns. Necessitem entendre que la salut mental no pot continuar sent la germana petita del sistema sanitari. Calen més professionals i més estabilitat. I finalment, ministra, voldria fer una reflexió més general sobre com funciona actualment el Ministeri de Sanitat. Jo sé que vostès tenen molt bona voluntat i ideològicament segurament coincidim en moltes de les propostes que vostès plantegen. Creiem, però, que el ministeri viu instal·lat en un anunci permanent. Les mesures no arriben mai a desencallar completament, no arriben al Congrés i les que arriben s'encallen i no podem viure eternament de rodes de premsa. Tenen vostès moltes carpetes obertes. La llei del medicament, la reforma del tabac, l'Estatut marc, la llei de menors i alcohol, el desplegament efectiu de l'Agència Estatal de Salut Pública, les mesures sobre salut mental o la reparació completa de les víctimes de la talidomida. Per cert, una altra vegada con Hacienda hemos topado. Persones que tributen per les ajudes que reben gairebé el 50 % del que reben, com si fossin rendiments del treball, quan són persones víctimes d'un medicament que els ha produït discapacitats des del seu naixement. És incomprensible que el Partit Socialista segueixi bloquejant aquesta reforma de la tributació, perquè després vindrà l'extrema dreta. Ho farà i serà culpa nostra que els votin a ells. Bé, culpa nostra, no, serà culpa seva.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.