«Cert és que el decret incorpora algunes millores respecte al model anterior, no ho negarem. Però vestir de reforma integral una qüestió que únicament modifica trams de renda és molt agosarat. El problema de fons continua essent exactament allà on era. Perquè el model continua basantse en la idea que l'accés als medicaments ha d'estar condicionat, encara que sigui parcialment, per la capacitat econòmica de les persones. I nosaltres creiem que aquesta és una mirada equivocada. Ho és especialment quan parlem de malalties cròniques. Ho és quan sabem perfectament que hi ha persones que abandonen els tractaments, que allarguen les receptes o que segueixen les pautes de manera irregular simplement perquè no poden assumir el cost econòmic amb normalitat. Això passa cada dia. I quan una persona deixa de prendre una medicació perquè no la pot pagar, el problema no és de corresponsabilitat econòmica. El problema és que el sistema falla. Per això, nosaltres creiem que el debat de fons no hauria de girar permanentment al voltant de quins percentatges paga cada col·lectiu o de com es reparteixen els topalls. El debat hauria de ser com garantim que ningú deixi de medicarse per motius econòmics i aquest decret no fa aquest pas. El que fa és reorganitzar el model existent, ferlo més complicat administrativament i presentarse com si fos una gran transformació estructural. Però la realitat és que continuem dins la mateixa lògica.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.