«Vull recordar també senyories, que el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses mocions en aquesta mateixa línia. Una de les quals va ser l'any 2016, que demanava espais educatius lliures d'exèrcits, la prohibició expressa de les maniobres militars en zones civils i la fi de l'ús d'avions de combat en exhibicions públiques com l'anomenada Festa del Cel. Senyories, en el seu conjunt, tots aquests pronunciaments reflecteixen un sentit molt general a la societat catalana, com hem sentit a la societat navarresa, contrari als excessos de la militarització i favorable a l'extensió de la cultura de la pau. Han passat moltes dècades i és evident que la societat espanyola s'ha transformat. Però hi ha algunes àrees, en especial les que tenen a veure amb aquest patrimoni simbòlic vinculat a la defensa, que semblen intocables. Nosaltres voldríem, en aquest sentit, cridar a l'anacronisme que significa això, perquè quan s'estan defensant aquestes àrees sovint es defensa més per un prurit simbòlic de presència de l'Estat que no per un tema pràctic i operatiu. Som conscients, senyories, del món on vivim i també som conscients del temps que ens ha tocat de viure, però estem convençuts que ha de ser la representació política de la ciutadania de Catalunya qui decideixi, en darrera instància, quin paper ha de tenir l'exèrcit d'Espanya en aquest territori i quines instal·lacions es poden sentir operatives o no.»

Fragmento 2 de 4 de esta intervención.