«Molta vergonya, molta vergonya els ha de fer la seva proposició, que ni tan sols la defensen. Ei, ho entenc, perquè a mi també em faria vergonya entrar una cosa com aquesta al registre del Congrés. Però bé, ja que ho fan, defensi-ho. Expliqui que a la seva intenció de proteger a las mujeres... que per cert, a las mujeres i a les dones en general, no cal que ens protegeixin, només cal que ens atorguin drets de ciutadania, i només cal que respectin la nostra llibertat, la sexual, la de deambular, la d'anar de festa. És a dir, protejan, si quieren ustedes, els nens. Les dones som adultes, les dones som autònomes i les dones som ciutadanes. Per què no expliquen la proposta? Perquè vamos a subir las penas, todos a la prisión... para siempre. Molt bé, estupendo. Allò de la prevenció general como que no, oi? I la rehabilitació, i el codi penal, i la destinació de les penes.... aquí no hi van arribar. Doncs expliquin que en el seu text rebaixen les condemnes quan l'agressió sexual és en l'àmbit laboral, docent o de prestació de serveis. Per què no ho expliquen? És a dir, no només tornem a allò de los abusos i l'agressió. I per què ho vam canviar? Perquè els abusos no es penalitzaven. Perquè els abusos no es creien. I, per tant, vam haver de canviar els tipus perquè hi hagués una determinada no protecció, sinó penalització contra les agressions sexuals. Per tant, el primer que fan, el mateix que abans, los abusos... Oiga, nada, no han passat, aquesta noia té un problema i no va saber dir ben bé el què.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.