«I acabo, ara sí, amb una reflexió europea. Em sembla profundament revelador que Brussel·les pugui flexibilitzar les regles fiscals quan es tracta de despesa militar. Quan es tracta de despesa militar és tot molt fàcil, molt flexible. Però aquesta mateixa flexibilitat desaparegui quan parlem, per exemple, de la lluita contra el canvi climàtic, quan parlem d'habitatge o quan és important resoldre i donar una resposta a una recessió econòmica. Sembla que per als tancs, doncs si hi ha una barra lliure enorme, molt ample, però que pels serveis públics sempre hi ha aquella prudència per ser elegant, pressupostària. Nosaltres, senyories, defensem una altra Europa, una Europa més coordinada. Una Europa amb capacitats compartides, amb més recursos propis i amb una política exterior musculada, una política exterior forta, però també una Europa que no abandoni la cohesió territorial, que no abandoni la pagesia, que no abandoni la pesca ni tampoc l'estat del benestar. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Compartimos una parte importante del fondo de esta moción, entre otras cosas porque hay una pregunta que cada vez es más evidente. Si Europa tiene que invertir más en seguridad, ¿tendrá que hacerlo de conformidad con sus propias prioridades o acaso debería hacerlo siguiendo el dictado de Donald Trump? Esta es la gran pregunta. Y para Esquerra Republicana la respuesta es muy clara: la OTAN es un marco cada vez más agotado. Es algo que decimos desde hace años, y la presidencia de Trump ha puesto de manifiesto esto cada vez con más claridad. Es un aliado que chantajea -hay que decirlo así de claro- a sus socios. No es exactamente un modelo que yo definiera como modelo de seguridad compartida.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.