«Bé, bona tarda, president, senyories. És una paradoxa que nosaltres, en aquest Estat, que venim d'un règim corrupte en essència com va ser el franquisme, ens dediquem a convertir les corrupteles i corrupcions de la democràcia en el centre de la nostra vida pública. I senyories del PP i senyories del PSOE, vostès saben quina és la gran diferència a efectes de corrupció entre una dictadura i una democràcia. Això no cal que els ho recordi, però ho faré. En una dictadura que és estructuralment corrupta, ningú es fa càrrec, ni ningú és responsable i ningú dona la cara. I en una democràcia sobre el paper, els governs són responsables d'allò que fan o allò que deixen fer. Per tant, des del nostre grup només podem constatar una desgràcia per a la ciutadania, que és que els dos grans partits del sistema bipartidista, quan han governat molts anys, han tingut tendència a la corrupció. Ho constatem. És una inèrcia del bipartidisme. És una inèrcia d'aquest Estat que, malauradament, malgrat les lliçons que hauríem d'haver après de la dictadura, estem a dia d'avui, any 2026, parlant de corrupció, d'una corrupció que pot existir o no. I d'una corrupció que ha existit o passant el dit, per cert, en un Estat on també la figura principal del cap d'Estat, el rei emèrit, ha estat també un corrupte. Així s'ha determinat. Per tant, el primer que hem de dir és que cadascú entomi la seva responsabilitat.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.