«Vuit ampliacions de terminis a esmenes a l'articulat, amb l'excusa de que alguns ho bloquejaven tot perquè no volíem la passarel·la, fet que va quedar desmentit en el moment en que aquestes es van publicar. I, des de llavors, més de set mesos per tenir un informe de ponència, el d'una ponència on no hem pogut parlar de les nostres esmenes i on el PSOE, tutelat pel Govern, ha passat el rodillo transaccionant per autoesmenarse en base a esmenes dels altres grups, també nostres, sense el nostre consentiment i sense possibilitat que hi poguéssim fer cap aportació. Xantatge pur, senyors, emparat en la responsabilitat dels altres grups, que val a dir que hem tingut i que avui també tindrem. No cal recrearse, segurament en l'intent avortat després d'hores de la comissió del 20 de maig, però sí que cal dir que va ser una maniobra matussera de la majoria de la Mesa per donar temps al Govern a carregarse les transaccionals que sabien que podien prosperar. I sí, cal dir que el govern va retorçar els 134.6 de la seva Constitució i el 111 del Reglament d'aquesta cambra, fins a termes inacceptables en qualsevol democràcia parlamentària, no reconèixer... Mentre reconeixia que no s'identificaven costos econòmics, fiava el veto a uns ingressos futuribles d'un pressupost que sabien llavors i saben avui que seran incapaços d'aprovar en aquesta legislatura. Una vergonya sideral, com fan les coses a Can Socialista i una vergonya sideral com actua la majoria de la Mesa, sobretot quan la presidència fa gala del seu sectarisme cap a Junts per Catalunya, inadmetent transaccionals nostres dientnos de paraula que eren intruses, quan avui, en aquest Ple, en votarem que també ho són.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.