«I, per tant, no surt bé, i què fem? El primer, deixar fora els passius. Home, a mi em fa vergonya. Em fa vergonya pujar en aquest faristol, dir que votaré positivament perquè ho faré i ser conscient de que estic cometent una injustícia d'aquest calibre que és deixar fora a tots els passius. I escolti'm, votarem, eh?, i això serà llei. Però jo personalment he de dir que sento vergonya de classe, vergonya de classe, perquè al final són els que ho han posat damunt de la taula. I, al final, si avui votem que sí, és perquè les plataformes ens ho demanen i perquè cada dia que passa hi ha gent esperant jubilarse després de quaranta o quarantacinc anys d'exercici. I, és clar, la mínima dignitat social et diu: Arreglem això com sigui, perquè almenys es puguin incorporar a la jubilació. Però no oblidem els que deixem en el camí, no ho oblidem, i ens sap molt de greu. I reconec, i crec que ho hauríem de fer més sovint, la meva incompetència per no haver sigut capaç de convèncer el Govern. Reconec també que no hem sigut capaços de donar les dades que ens convencin d'això i que al final un govern, al final un govern no s'explica pel que es diu en aquest faristol. S'explica que per com s'apliquen els pressupostos i si es tria determinades coses de salvar de la fallida i no se'n trien d'altres, s'explica qui és el Govern i s'ha triat no rescatar els passius. I això és lamentable.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.