«Hi ha una tensió somorta. Ja no em referiré a tota la resta. Jo vull parlar avui, perquè no és l'últim pas d'aquest Congrés. Ara anirà al Senat a veure què passa allà i després tornarà al Congrés. Deia: Jo vull parlar del marc general. Aquí hi ha hagut una tensió, una tensió que s'ha d'explicar entre allò que les mútues van prometre en els que estaven obligats a ser mutualistes o en els que, per mala informació dels col·legis d'advocats -?i ho vull dir- van anar a parar a les mútues. Però parlem bàsicament de procuradors i d'advocats i també és veritat que afecta altres col·lectius que no tenen idènticament el mateix posicionament. Arquitectes hi està d'acord, metges ens estan demanant que les mutualitats no acabin... Deia: Hi ha una tensió entre aquella gestió privada de la mutualitat i la gestió de l'Estat. Quan les mutualitats fallen i no són capaces de proveir el que era la seva funció, aleshores ha de venir l'Estat a recaptar. Doncs mirin, mantenir l'alternativitat és una mala idea i és una mala idea que farà que d'aquí a deu anys estiguem exactament igual. I això no ho hem dit tots els grups. Això és una imposició de la dreta i vull que aquí quedi ben clar. La nostra opinió era, que més enllà de que sigui un sistema que català, escolti'm de tota la vida, perquè és el nostre sistema... Saben què passa? Que les tradicions, al final, potser les hem de posar a revisió, perquè si no, encara aniríem amb mantellina. I deia aquesta tensió entre allò públic i allò privat, com sempre, s'ha resolt a favor d'allò privat, la interiorització dels beneficis, l'externalització de les despeses. I això, per mi, des d'una perspectiva d'esquerres i progressista, és inadmissible perquè, d'aquí a quinze anys tornaran a fer el mateix? D'aquí a quinze anys s'haurà de fer la transferència dels fons de les mutualitats d'una manera ordenada que no posi en perill la seva subsistència, que els fons no estan disponibles, que el patrimoni no es toca. Els hi recordo que aquells que van deixar les mutualitats i es van passar al RETA i avui no entren en aquesta llei, van perdre tot el seu capital i no vaig sentir ningú dir res.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.