«Bon dia, president! Bon dia, senyories! Em permetran començar dient que és significatiu que, després de més de quatre dècades del recuperat parlamentarisme democràtic, aquesta cambra hagi d'emprendre una modificació del reglament per regular aspectes que nosaltres entenem que haurien d'estar intrínsecament vinculats a l'acció política i a l'ADN parlamentari. Que s'hagi de reformar el reglament per preservar el bon funcionament d'aquesta cambra i el respecte institucional i les bones pràctiques parlamentàries ja ens diu en què s'ha convertit la política i el parlamentarisme espanyol. La discrepància política pot ser profunda, la defensa dels arguments intensa i el to contundent, però s'ha d'evitar l'insult, el menyspreu, l'assenyalament personal o la intimidació. Tots en aquesta cambra estic segur que condemnem la violència, les amenaces i les coaccions contra la presidència, contra els membres de la Mesa i contra els treballadors del Congrés. Ara bé, també volem dirho amb la mateixa claredat: aquesta reforma no pot ser una vara de doble mesura. Si parlem de decòrum parlamentari, parlemne per tots i cadascun dels diputats d'aquest hemicicle, sense excepcions, sense privilegis i sense impunitats. Perquè aquí s'han sentit insults, aquí s'han vist assenyalaments personals, aquí s'ha faltat el respecte a diputats, càrrecs electes que representen ciutadans i això també degrada el parlamentarisme, erosiona aquesta institució i empobreix les nostres maneres de fer. El respecte no pot dependre de a qui o en contra de qui. El respecte a un diputat, una presidenta, a una mesa, a un lletrat, un uixer o un treballador de la cambra ha de ser un mínim compartit. No perquè tots pensem igual, sinó precisament perquè pensem diferent. El parlamentarisme existeix per ordenar el conflicte polític, no per convertirlo en una barra lliure de desqualificacions.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.