«Però aquest punt que avui plantegem jo crec que necessita, requereix una visió més profunda que no pas la resposta ad hoc a determinats fets que hagin pogut passar en aquesta cambra, i els diré per què. Miri, cada vegada que d'alguna manera restringim drets o que imposem sancions o que fem codis més restrictius, al final, el que és cert és que s'acaba aplicant a les minories dissidents. Sempre. Aquí es parla de que, un cop retirada tres vegades la paraula i expulsat l'orador de l'hemicicle, hi hagi una sanció directa. Jo els hi recordo que el meu company Joan Tardà se li poden dir moltes coses, però no que no fos respectuós, no que no complís els codis de conducta, no que no fos extremadament ideològic. No va insultar mai ningú, però en canvi va ser expulsat d'aquesta sala mantes vegades, per parlar en català, perquè hi ha qui considera que parlar en català o amb qualsevol idioma diferent de l'espanyol és una falta de respecte. I saben què passa? Que això ens pot passar a la propera legislatura. Si les coses van com sembla que diuen que han d'anar i si les coses van com els influencers i opinadors variats d'aquest Estat estan decidint que vagin, ens trobarem amb una majoria de dreta i d'extrema dreta, i som nosaltres els que els hem de donar elements que puguin coaccionarnos a nosaltres mateixos? Som nosaltres els que els hem de donar els instruments perquè ens puguin expulsar, sancionar, multar i, ja ho fan ells solets, posarnos a la presó, però això ja ho faran ells.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.