«Per tant, jo crec que les sancions, més enllà que siguin individualment o no per al parlamentari o parlamentària que cometi l'acte que ens sembli inacceptable, el grup parlamentari té una responsabilitat, perquè la crispació que hi ha en aquesta cambra, els insults, els crits, no poder sentir res, determinades expressions no són un sobtat atac de ràbia d'un diputat que no pot aguantar el que s'està dient aquí perquè va en contra de totes les seves conviccions morals. No, no. Són estratègies polítiques de crispació per traslladarho a la societat. Són estratègies polítiques de destrucció del contrari, per tal de deixarlo absolutament anorreat a nivell d'opinió pública o a nivell, fins i tot moltes vegades, personal. I com que no ens podem oblidar d'això, no podem dir que correspon a activitats individuals d'energúmens vestits de diputats o diputades que passaven per aquí. No, no. Són estratègies i tàctiques polítiques deliberades que busquen un determinat resultat en seu tant de negociació parlamentària com d'impacte públic. Sense aquests requisits serà difícil tramitar aquesta proposició.»

Fragmento 4 de 6 de esta intervención.