«Bé, bona tarda. Abans que res, donar la benvinguda als diputats del Parlament que representa el meu país, Catalunya, molt especialment al Jordi Fàbrega, que ha exposat, com sempre des de la seva exquisida sensibilitat, la necessitat de tirar endavant la iniciativa d'avui. Senyories, la política ha de servir per millorar la vida dels ciutadans, però també ha de servir per garantir la dignitat en la seva mort, des de la compassió i des de l'empatia que ens posen en el lloc de l'altre, que fan que ens preguntem com ens sentiríem si ens trobéssim en aquesta mateixa situació d'haver de plantejarse l'eutanàsia com a porta de sortida, perquè el patiment ja no és suportable ni físicament ni mental. Com ens sentiríem? És una decisió personal que com altre personal, de cada persona, de la Carina o del Xavier o del Joan. Hi ha una persona com nosaltres al darrere d'aquesta decisió de conjugar, per últim cop des del present, el verb viure. Una decisió que afecta la família, de nou, com ens sentiríem? Perquè a qui li toca fer d'observador, però està emocionalment absolutament implicat, també sent que mor per dins, el pare o la mare que han d'acomiadarse del seu fill, que ja no pot més. Per tant, tota la comprensió, tota.»

Fragmento 1 de 11 de esta intervención.