«Però avui, avui tornem a fer un vot en contra dels governs Illa i Sánchez, perquè lluny de posarse en el lloc de les persones que es troben en una situació de patiment tan gran que han de plantejarse una eutanàsia, els donen l'esquena en algunes ocasions. I m'explico el perquè dic això. A hores d'ara hi ha centenars de malalts d'ELA a tot l'Estat, a tot l'Estat, en situació de dependència extrema. A Catalunya n'hi ha cent. A la meva estimada Barcelona, hi ha vintiset persones amb dependència extrema, patint la ELA. Però és que també hi ha altres persones en aquesta situació amb Parkinson o Alzheimer o amb altres malalties. Els malalts d'ELA han estat dos anys esperant i dos anys, en una malaltia que té un pronòstic de tres a cinc anys, és una eternitat, com podeu entendre. Doncs com dic, han estat dos anys esperant a tenir els diners de les prestacions que els corresponen per l'aplicació de la llei ELA. Ara poden demanar aquestes prestacions, però atenció! Alguns no ho faran. No ho poden fer perquè si reben uns diners per pagar cuidadors -?diners per cures que no van a la butxaca dels malalts- els treuen els complements de gran invalidesa -?altres complements econòmics, per tant- i aleshores els passa que no arriben a final de mes. Un malalt amb traqueotomia o amb un respirador té un risc evident de mort evitable. Necessita cuidadors. Igual que un malalt amb càncer pot necessitar quimioteràpia, doncs un malalt amb ELA necessita cuidadors. I això, com deia, no s'aplica només a les persones amb ELA, sinó amb altres malalties.»

Fragmento 3 de 11 de esta intervención.