«És important deixar clar dos elements. El primer, sobre el dret a l'eutanàsia. Aquest dret aquí ja s'ha debatut. Aquest dret es va aconseguir la legislatura passada. Avui el que fem és veure com articulem un procediment específic, perquè l'exercici d'aquest dret sigui real, factible, amb un temps raonable i d'una manera ordenada. I això és necessari tenirho present perquè, en el moment de defensa d'aquest dret, ja vam dir que nosaltres l'enteníem no com un dret a la mort, sinó com un dret a la vida. Perquè una vida digna és aquella en què saps que disposaràs de la manera de morir, si es donen determinades circumstàncies: un dolor crònic insuportable, inguarible, una malaltia que no es pot superar i que et posa en una situació que no vols viure. Per tant, és un dret de vida, no és un dret de mort. I, per tant, l'únic que fem avui, i ho fem gràcies al Parlament de Catalunya, que també va ser l'impulsor, el primer que va portar a aquest congrés al dret a l'eutanàsia, el que fem és ordenar per tal de que retards injustificables no afectin aquesta dignitat que creiem que preserva el dret a l'eutanàsia. I això és necessari saber que l'exercici dels drets... Moltes vegades hem parlat de l'exercici de la justícia i dèiem: una justícia fora de temps i una justícia dilatada absolutament no és justícia, és injustícia. Doncs bé, un dret, un dret subjectiu, un dret fonamental, un dret humà com el de ser el mestre o la mestressa de la teva pròpia mort també queda absolutament esborrada si el transcurs del temps és excessiu, si aquell patiment que no pots assumir, aquell patiment amb qui no pots viure, aquell dolor, aquella malaltia, te la fan passar, tant sí com no, d'una manera injustificable en el temps.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.