«Gràcies, presidenta. Siscents un dies, recordin aquesta xifra, senyories, perquè és una de les raons per les quals som avui aquí. La Noelia Castillo, una jove catalana de vinticinc anys a la que ja s'ha mencionat, va haver d'esperar més de 601 dies per poder decidir sobre el final de la seva vida, amb el conseqüent dolor, patiment, frustració, angoixa perquè els processos de recursos es van dilatar en el temps. Durant aquests quasi dos anys, la decisió d'una jove que no volia viure es va portar a un debat públic, mediàtic i sovint amb cert sensacionalisme que de ben segur li va causar més dolor. I tot per exercir un dret que aquesta cambra li havia reconegut. Concretament, senyories, el 24 de març del 2021 aquest país va donar un pas de gegant cap a una democràcia més madura i més digna. Des de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l'eutanàsia, el juny del 21, les persones que es troben en un patiment greu crònic i impossibilitant o davant d'una malaltia greu i incurable, poden exercir un dret vital, el de posar fi a la pròpia vida per voluntat expressa i per acabar amb el patiment.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.