«El Parlament de Catalunya, amb una majoria àmplia i transversal, ens porta a debat una proposició de llei per millorar l'exercici de morir dignament. La llei es va fer amb totes les garanties pel dret a la vida i a la integritat física i moral de cada persona. Per això, intervenen diferents professionals i hi ha un control previ i posterior d'un òrgan administratiu col·legiat, l'anomenada Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta comissió assegura que qui sol·licita aquest dret ho fa des de manera conscient i informada, adoptant les seves pròpies decisions sobre el final de la seva vida i emparantse en el dret a la vida privada reconegut a l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans, però les resolucions d'aquesta poden ser objecte de recurs jurisdiccional segons la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, segons el Tribunal Constitucional, inclús el Ministeri Fiscal també pot impugnar les resolucions de la Comissió. Si bé s'han de garantir totes les garanties processals en la resolució de l'exercici d'aquest dret tan transcendent, també s'ha de garantir que un dels principals fonaments de la justícia -?la celeritat per garantir que la resolució dels conflictes sigui ràpida per evitar l'obstrucció dels propis drets- també sigui efectiva. És necessari, tal com diu la proposició de llei, que el procediment judicial de control de la resolució del Comissió sigui el més breu possible i no es dilati més enllà d'allò estrictament imprescindible.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.