Júlia Boada DanésSumar
Diputada
«I acabo aquesta intervenció parafrasejant Habeas Corpus, un grup de la meva adolescència que amb el seu hard punk ens va fer aferrar la vida i també a la dignitat d'aquesta, amb la seva cançó Enterrado en vida, que cridava que... Termino esta intervención parafraseando a Habeas Corpus, un grupo de mi adolescencia que con su hard punk nos hizo agarrarnos a la vida y a la dignidad de esta con su canción Enterrado en vida, que gritaba que ... ... tenemos derecho a morir dignamente si es mayor el miedo a la vida que a la muerte, y no hay moral que pueda oponerse a la razón, y no hay razón, no hay un dios, ni leyes, ni explicación, que me obligue a vivir esta lenta agonía, que me obligue a vivir enterrado en vida. Perquè no hi hagi ningú més que se li allargui l'agonia de viure enterrat en vida, per garantir una mort digna, votarem a favor d'aquesta proposició de llei. Para que a nadie más se le alargue la agonía de vivir enterrado en vida, para garantizar una muerte digna votaremos a favor de esta proposición de ley. (Aplausos).»
Fragmento 6 de 6 de esta intervención.